CONFERÈNCIA

“ALTERNATIVES DE COMUNICACIÓ AMB LES NOVES TECNOLOGIES”

a càrrec d’en Manel Simó i Tarragó

DIjous 19 de desembre de 2013

La pluja també va voler ser present a la conferència-reflexió que ens va brindar dijous passat en Manel Simó i Tarragó entorn les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (també conegudes amb l’acrònim TIC). Potser l’afluència va ser menor que en anteriors ocasions, però tot i així no va poder refredar el caliu que es respirava a la sala d’actes del Cèntric en vigílies de Festes.

Mn. Josep Maria Domingo, rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau del Prat, ens va presentar Mn. Manel Simó, rector de la parròquia de Santa Magdalena de Viladecans, com a prevere, periodista i humanista vocacional, amb una dilatada experiència en el món de la comunicació i de l’educació. Va elogiar la tasca que va fer durant més de 17 anys al barri de Can Tunis, que va saber compaginar amb la de redactor en cap de El Correo Catalán, possibilitant que aquest últim actués com a altaveu de la casuística d’aquell barri. També va destacar que ha exercit com a professor universitari durant més de 13 anys i que continua sent un autor prolífic, amb més de 20 llibres publicats, essencialment centrats en el món de la comunicació i els valors que defensa.

La seva darrera obra, Viure avui la fidelitat, publicada aquest mes d’octubre, reflexa la música del seu pensament entorn la fidelitat dins els seus diferents contexts. Reivindica que la fidelitat ha d’estar arrelada en l’amor i alhora ha de ser lliure, crítica, dinàmica, creativa i oberta, com la comunicació.

D’entrada, Mn. Manel Simó ens va explicar que Umberto Eco, l’autor de la novel·la El nom de la Rosa, és un gran expert en semiòtica i comunicació, pioner en analitzar els posicionaments apocalíptics (detractors) versus els posicionaments integrats (defensors) aplicats a les TIC.

I per fer un tast va plantejar-nos uns quants interrogants: Les TIC afavoreixen la comunicació? Representaran la mort de la comunicació parlada? La mort dels escrits en paper? La mort de les llibreries i els cinemes? L’esclat dels aparells electrònics? Afavoreixen la llibertat d’expressió? Entre molts d’altres interrogants. En qualsevol cas matisava que en el món de l’educació hi ha molt a dir i, especialment, molt a fer.

Evidentment, tot té avantatges i inconvenients. L’important és aprendre a fer-ne un bon ús, sense perdre de vista que sempre ens estem movent en un context econòmic (globalització mercantilista) i ideològic (creació de necessitats). I ens va fer notar que actualment hi ha més de 2.700 milions de persones connectades a les xarxes socials, amb tot el que això comporta.

Així, ens va fer adonar que no ens podem quedar en la wikipèdia de la vida, de dubtosa fiabilitat, sinó que cal anar més enllà, ser més inquiets i aprendre a cercar alternatives: investigar, explorar respostes en les converses personals i directes, a les entrevistes, als llibres, als arxius..., on calgui. Al temps que ens destacava la importància de les revistes de barri, les associacions i tot el que comporta proximitat i interacció social directe.

Seguidament ens va convidar a reflexionar entorn les TIC, tot contrastant la ideologia dels apocalíptics amb la dels integrats:

Els apocalíptics (o detractors) aboquen que les TIC deterioren les relacions humanes interpersonals, al mateix temps que la comunicació virtual està ofegant la comunicació personal. A més, asseguren que les TIC provoquen la pèrdua de la comunicació no verbal, perquè els gestos de tendresa, les complicitats, els somriures, els silencis... , que tanta importància tenen, no es poden transmetre a través dels mitjans electrònics. Alhora propaguen que la multitud d’informació ens provoca amnèsia, que el boom de la publicitat està al servei de la societat de consum, que les xarxes socials permeten una comunicació al marge del context ètic on proliferen anònims dient barbaritats. La informació es manipula en funció de la demanda del mercat i és més el que NO es diu (el que no surt), que el que es diu (el que surt). Internet és un perill per a l’ignorant, perquè no filtra res. Cal fugir del papanatisme tecnològic que s’ha convertit en un ídol que demana temps i diners.

Per contra, els integrats (o defensors) reivindiquen les TIC com a eines fonamentals per a la informació i les relacions públiques de les empreses, perquè les pàgines web faciliten poder arribar al públic més fàcilment. Argumenten que són mitjans gratuïts que afavoreixen la interacció i l’opinió, i que un dels principals baluards de les TIC és el fet de trencar esquemes de temps i espai en la transmissió. D’aquesta manera els coneixements viatgen de punta a punta del món en un instant, potenciant la informació i la comunicació a uns nivells impensables fins fa pocs anys, alhora que s’afavoreixen les relacions interpersonals sense fronteres de temps, ni d’espai.

Mn. Manel Simó conclou que és difícil definir-se com a apocalíptic o integrat, perquè no es pot negar la influència i la utilitat de les TIC. Però en qualsevol cas cal una actitud crítica davant del seu ús, perquè una cosa és el QUÈ, i una altra molt diferent és el CÓM i el PERQUÈ. Sigui com sigui, reconeix que li agrada molt més suscitar preguntes, que donar respostes.

En aquest sentit, el torn de preguntes també va ser molt enriquidor. Es va parlar del valor d’una carta manuscrita, de les impecables descripcions i vivències de molts llibres versus el llenguatge críptic utilitzat als Whatsapps i a les comunicacions instantànies; de la sensació de perdre molts matisos i reflexions pel camí... Guanyem continguts? Perdem qualitats? Perdem valors? Caliu? Fins i tot les escenes de les pel·lícules cada cop són més curtes i van més ràpides! En qualsevol cas és un fet que les TIC afavoreixen les comunicacions culturals, científiques i socials especialitzades i que enriqueixen el nostre dia a dia sempre que aprenguem a posar filtres i cerquem un equilibri raonable amb el nostre entorn. Quanta gent hi ha que posa la televisió dinant? Ús? Abús? Reflexions...

Finalment Mn. Manel Simó ens va recordar que la història segueix la llei del pèndol i que, com amb qualsevol innovació, cal saber potenciar els avantatges, disminuir els inconvenients i trobar l’equilibri necessari per retornar als valors i anar endavant.

L’acte va concloure amb el desig d’unes Bones Festes de Nadal per a tothom!

Núria Abelló