dissabte, 4 de febrer de 2012

Presentació del llibre “Prótesis”, del poeta Pepe Maiques


pepe maiques escribe en mí from PAJARO DE CHINA on Vimeo.


La poeta argentina Mariel Manrique va ser l'encarregada d'iniciar la presentació del llibre de Pepe Maiques, “Prótesis”, el divendres 27 de gener de 2012, al Cèntric amb aquest vídeo. Mariel –autora del pròleg- ens va deixar a tots els presents sense alè i amb les llàgrimes recorrent-nos les galtes. Allà estava ella, en un carrer de la majestuosa Buenos Aires llegint els poemes de Pepe, fent-los seus per compartir-los amb tots. Mariel agafava a Pròtesi i ho rebregava contra el seu pit mentre tots els altres llibres de la seva llibreria es morien d'enveja. Mariel ens va tatuar en l'“os” la seva mirada, la seva veu, les seves paraules, la seva generositat i la seva força. Després del vídeo, ens vam desfer en aplaudiments. Mariel va deixar d'estar en aquest carrer de Buenos Aires, va deixar la seva casa i la seva llibreria per asseure's i gaudir amb nosaltres.

Després de Mariel li va arribar el torn a Mariano Martínez, editor del llibre i membre de Tintablava. Mariano, emocionat amb el vídeo, amb prou feines li sortien les paraules, però va aconseguir delectar-nos amb un discurs de total fraternitat, una oda a l'amistat i a la defensa de la bona literatura que tan poc espai té entre la comercial. I és que l'amor que es tenen els “soperos” és latent. Mariano va enllaçar perfectament les seves paraules amb les de Mariel deixant així que l'emoció seguís creixent. Ja no existien les distàncies, tots estàvem units per una mateixa pròtesi. Òscar Solsona, il·lustrador del llibre, va agafar el relleu. Els seus dibuixos són petits i subtils, però indispensables. Sense el perfil d'aquesta persona que veiem damunt de cada nombre de les pàgines del llibre, Pròtesi no podria ser Pròtesi.

Esment a part mereix l'aportació de Laia López Manrique. Laia va tenir la generositat de compartir amb tots nosaltres la seva lectura personal del poemari. Ens va delectar amb les similituds entre “Prótesis” i un quadre de Brueghel el Vell, “La caiguda d'Ícar”. El quadre representa un paisatge totalment tranquil, fins que ens donem compte que hi ha una persona ofegant-se, algú que no ha pogut salvar-se, mentre que la resta segueix amb la seva vida quotidiana, la qual cosa fa que l'espectador sofreixi per aquest personatge al que tan solament li veiem les cames.

Després de la magnífica exposició de Laia, Pepe, emocionat, va donar les gràcies i ens va delectar amb el seu art i amb la seva gràcia. Va llegir alguns dels poemes que conformen “Prótesis” i va defensar que hem d'expressar-nos, deixar anar llast, en definitiva, compartir el dolor perquè deixi de doldre, per sanar-nos. Com va dir Antonio Ezpeleta, un dels assistents a la presentació en el torn de precs i preguntes i més tard va reafirmar la poeta Anay Sala, el llibre d'en Pepe Maiques “fa mal”. Potser aquest llibre sigui això que ens deien les nostres mares quan érem petits i en caure ens fèiem una ferida “si cou és perquè s'està guarint”.

“Prótesis” és aquesta peça estranya que li posem al nostre cos per sobreviure. L'aparell que adaptem sobre l'amputació de la cama esquerra per poder seguir caminant. Al principi dol, ens cansa caminar, però al final, aquesta cosa aliena a nosaltres es converteix en una mica més del cos, acaba sent nostre, i per tant, imprescindible. La pròtesi acaba sent més important que la cama esquerra que es va quedar en el camí, ja que gràcies a ella, aconseguim seguir caminant cap a davant.


Autora del text: Rocío Núñez. http://potablava13.blogspot.com/

Fotografies: Ventura Camacho. http://venturacamacho.blogspot.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada