dilluns, 3 de gener de 2011

Màrius Serra al Cèntric



Fa uns dies ens va visitar en Màrius Serra. Personatge convidat dintre dels actes d’inauguració del Centre Cultural Cèntric, al Prat. A l’Auditori, en aquestes dates nadalenques, en tertúlia, al voltant d’una taula i un parell de sofàs, a l’hora en què la jornada ja havia esdevingut vespre-nit...

El presentà el president de l’Associació d’escriptors del Prat tintablava. I pel que en Vicenç Tierra va subratllar d’ell, va quedar clar que és un mestre-aprenent, tal com ho han estat els grans oradors.

Escriptor, narrador, traductor (i llicenciat en Filologia, modalitat Anglogermàniques) té el do de la PARAULA. Sí, la paraula en majúscules. Des d’Horta, ens repta i ens submergeix en el món de la ludolingüística i els mots encreuats. Verbàlia és la seva gran obra en aquest sentit. Perquè tal com ell diu, va descobrir un nou continent i el va anomenar Verbàlia. Des de llavors que es dedica a explorar-lo a fons, sobretot en català, però també en altres llengües com l’anglès, l’espanyol, el francès o l’italià.

I així, el seu propòsit va ser el de tranquil·litzar-nos. De forma clara, però amb senzillesa; de forma entretinguda però amb eloqüència, va aclarir l’auditori que hom no ha de tenir por a una crisi del llenguatge en els joves. NO. Tant sols experimenten l’acomodació de la llengua a la nova forma de viure, als nous enginys que ens envolten i formen part del nostre esdevenir diari, de la cultura actual... Perquè els temps estan canviant!! Cal pensar que, tot i la forma pròpia de parlar i escriure que manifesta el jovent, sempre estarà el contrapunt del vocabulari i la gramàtica que regeix l’àmbit formal de les relacions acadèmiques, socials, professionals... Què s’imagina algú de la dècada dels Beatles quan li parlen del regal d’un “mòbil” a un petit? I en què pensa un jove de l’època del mp3 quan li comenten el mateix fet? Doncs està clar : el primer pensa en una joguina amb moviment i música penjada al bressol per distreure el nadó. El segon, però, en un telèfon-inalàmbric-ambràdio-càmaradefotos-reproductor-últimageneració... per estar contínuament parlant i enviant missatges als amics!!  És evident, oi??

I és que a tothom li ha passat, en un moment o altre, que s’ha trobat descol·locat amb el significat de les paraules, de les frases fetes... Experiències, vivències, costums, nous avenços i creacions,... tot un seguit de factors que van marcant la pauta de la llengua i el seu ús.

Així doncs, la conclusió és ... Bé, el mateix Màrius ja l’ha definida: Verbàlia és el país dels verbívors, una Terra Incògnita sense fronteres gaire definides. I aquesta és, potser, la meravella de les meravelles.

Gema Vicente

PS. Un llibre seu que us recomano tot i que té un to diferent a l’habitual amb ell: Quiet. Cobreix set anys en la vida del seu fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir i el llenguatge administratiu l’avalua com un discapacitat amb un grau de disminució del 85%.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada