diumenge, 21 de novembre de 2010

                         
El viatge.
Xerrada a càrrec de David Castillo
Biblioteca “Antonio Martín”, 11 de novembre de 2010, El Prat de Llobregat.
 
                                                            Davant... el viatge...

En David Castillo durant la xerrada amb l'Òscar Solsona
I arribà amb una maleta... com si volgués justificar el motiu de la seva estada entre nosaltres.

En David, Poeta per sobre de tot, ha de guanyar-se la vida tot escrivint novel·les... Com El mar de la tranquil·litat, una història que dóna una visió del món actual en crisi, amb un esperit esperançador envers l’amistat i l’amor.
Com a periodista i coordinador del suplement de literatura i cultura que setmanalment publica el diari ”Avui” rebé precisament dimecres l’últim guardó de la seva fructífera carrera.

En David Castillo, nòmada com tots nosaltres (tot i no ser-ne conscients) ens parlà... de la literatura del viatge o del viatge fet literatura?

Ens inicià en el “nostre particular viatge” amb la lectura d’un petit text traduït per Octavio Paz d’un dels llibres del poeta màxim d’haikus, Matsuo Basho (S.XVII) que relata el seu viatge a peu d’Edo (avui Tokio) a l’interior del país (Sendas de Oku), i que l’influencià tant a la seva joventut.
Després en David ens va parlar dels grecs i d’Homer, de Santa Teresa i de Sant Joan de la Creu, de l’Alcorà i de la Bíblia, de Cervantes i el seu Licenciado vidriera, de Chéjov i Tolstói, de T. E. Lawrence i la seva participació en la rebel·lió àrab... fins arribar a una de les seves obres preferides, Moby-Dick, amb l’obsessiva i autodestructiva persecució d’una gran balena blanca impulsada pel capità Ahab.

Història o llegenda, realitat o somni... tot un seguit d’obres i d’autors que recullen el viatge físic o el viatge interior d’herois moltes vegades avesats des del començament al fracàs.

Felicitat, complaença, satisfacció... patiment, solitud, decepció... Sensacions i sentiments per llocs i persones...

I nosaltres... privilegiats turistes envers als desafortunats immigrants...,  què arrosseguem i què volem deixar enrere? Per què sempre preocupats per on anem, per on hem d’arribar... i no pas per gaudir del trajecte? Lluitadors envers els infortunis o engolits per ells? Protagonistes de la nostra història personal o simples actors en l’esdevenir? Esperits lliures o cossos encadenats?...

Una vida de viatges... o el viatge de la vida...

Moment en què en Vicenç Tierra fa lliurament de la nostra Cal·líope al David
I, com a final de trajecte i agraïment a la seva eloqüència, en David Castillo rebé de tintablava la “nostra particular musa” Cal·líope, obra cedida por l’artista pratenc Xavi Mateo.

Moltes gràcies, David, i moltes gràcies a tots aquells que compartíreu amb tintablava aquesta tarda de “viatge”.


Gema Vicente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada