tintablava

CONFERÈNCIA “EL MAR I ELS NATURALISTES AL SEGLE XXI: LA NECESSITAT DEL CONEIXEMENT”

a càrrec del biòleg-investigador Pere Abelló

dijous 19 de març de 2015

Sant Josep. Dia del pare. Com si ja fos primavera, El Prat comença a omplir-se d'actes simultanis i molts voldríem ser a dues o tres bandes alhora. En tot cas, cal dir que tots aquells que hem decidit assistir a la conferència d'en Pere Abelló, a la sala d'actes del Cèntric, l'hem encertat de ple!

En nom de tintablava, l'Anna Colominas ens ha presentat en Pere Abelló com a Doctor en Biologia, investigador (especialitzat en l'estudi de crustacis decàpodes: crancs, gambes, llagostes...), escriptor científic, sotsdirector de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (abans conegut com a CSIC) i sobretot, com a BIÒLEG APASSIONAT, i en majúscules!

Una persona que té curiositat per tota la natura que ens envolta i ho transmet a tots els del seu entorn. Tant en el seu dia a dia, com a les xerrades divulgatives que fa als estius a Torredembarra (sintetitzades al llibre submergible "Peixos i altra vida marina de la Platja de Torredembarra") o a conferències, com la d'avui. També cal destacar els seus prop de 1.000 dies a mar en diferents vaixells oceanogràfics i de pesca (amb el conseqüent suport familiar), o els més de 160 articles científics publicats, entre altres col·laboracions.

A través de les seves vivències en Pere Abelló ha començat a parlar-nos del que més l'apassiona: la natura, el mar, els crancs..., reivindicant sempre la necessitat del CONEIXEMENT, també en majúscules.

Així, ha començat reivindicant la paraula NATURALISTA. Una paraula que va néixer entorn el segle XVIII per donar nom als diferents exploradors polifacètics que s'endinsaven en el coneixement de la natura i tenien inquietuds per deixar-ne constància a través d'il·lustracions, anotacions, llibres... Una professió i/o passió que continua del tot vigent i que actualment, amb molts més mitjans, tecnologies i especialitzacions, esdevé imprescindible per entendre les interrelacions del món en què vivim. Perquè la ciència no pot estar deslligada de la sociologia, l'economia, la política o la cultura, i perquè la separació entre ciències i lletres no hauria d'existir, ja que ambdues són necessàries i ambdues s'interrelacionen en tots els àmbits.

En aquest sentit ha definit els científics actuals com a persones apassionades per la ciència que fan avançar el CONEIXEMENT o, d'una manera més planera, com a treballadors que fabriquen nous coneixements. I ha comparat la gestió de la natura amb la gestió de qualsevol empresa, ja que en tots dos casos cal conèixer: Què hi ha? Què hi passa? Per què? I és que sols amb coneixement (informació, dades, anàlisis...) serem capaços de gestionar el nostre entorn.

En qualsevol cas, per obtenir dades de qualitat cal, no sols la curiositat innata dels científics, sinó també saber tocar de peus a terra (o com ell mateix ha dit, en el seu cas tocar de peus a l'aigua!), formació constant, ser i sentir-se útil fent descobriments i donant-los a conèixer, i alhora gaudir i passar-s'ho bé amb el què es fa, ja que la principal motivació del científic és la seva pròpia passió.

Amb unes imatges molt ben trobades ens ha fet un passeig per les diferents línies d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM; http://www.icm.csic.es/) i els diferents àmbits on treballen. Des d'estudis físics dels oceans i el clima; tant "in situ", com des de mapes obtinguts a través d'un satèl·lit especialitzat en l'estudi de la salinitat (que curiosament també ha resultat útil per a estudiar la humitat del sòl i preveure sequeres i/o incendis);  fins a estudis químics entorn l'acidificació dels oceans, estudis de biodiversitat, ecologia... Queda tant per descobrir!

També hem passejat virtualment per les instal·lacions de l'ICM i especialment pels laboratoris i la seva extraordinària biblioteca. Fins i tot, sense haver-hi posat mai un peu, molts hem tingut la sensació de navegar una estona amb els vaixells oceanogràfics: el veterà García del Cid, l'entranyable Cornide de Saavedra (que ara malauradament ja es donarà de baixa), el robust Hesperides (que fa la campanya anual de l'Antàrtida) o el més modern Sarmiento de Gamboa.

Molt didàctic i entenedor ens ha explicat que no tot són flors i violes ("qui vulgui peix, que es mulli el cul", ens ha recordat) i, amb l'entusiasme que transmet per tot el que fa, ens ha mostrat part del procés de recollida de mostres, passant per les roques, el litoral, alta mar i/o capbussant-se al fons marí.

I amb passió ens ha explicat el cicle de la vida dels crustacis decàpodes (la seva especialitat). Diu que, de manera similar a les serps (que muden la pell) o les papallones (que neixen d'una crisàlide), els crustacis també muden la "closca" i passen per una metamorfosi: neixen d'un ou com a larves, que viuen entre dues aigües formant part del plàncton, per després, en el cas dels crancs, passar a ser megalopes i seguidament transformar-se fins a esdevenir adults. Curiosament ens ha explicat que fa poc han descobert que les larves de les llagostes s'amaguen als forats que fan els dàtils de mar a les roques calcàries i que si no cuidem i protegim aquest ecosistema fins i tot podrien desaparèixer, perquè tot està interrelacionat. És a dir, si volem continuar menjant llagostes cal saber tot el que s'hi amaga al darrera!

També ens ha recordat que tot coneixement és inútil si no es comparteix. I per això, a part de fer recerca, reivindica que és molt necessari fer-ne divulgació a través d'articles científics, llibres, documentals i també conferències, com la d'avui. Cada cop cal més comunicació i més col·laboració, no sols entre científics de "bota" i científics de "bata", sinó també entre professionals interdisciplinars.

Ens ha parlat també d'eminents naturalistes i científics que li han deixat petjada, com Alexander von Humboldt (geòleg alemany del segle XIX que va descobrir la interrelació entre l'Orinoco i l'Amazonas), Charles Darwin (naturalista anglès, també del segle XIX, padrí de la teoria de l'evolució de les espècies, que no necessita presentacions), Alfred R. Wallace (naturalista gal·lès, padrí del concepte de selecció natural i, encara que menys conegut, co-descobridor amb Darwin de la teoria de l'evolució), Ramon Margalef (gran ecòleg català, catedràtic de la UB reconegut internacionalment) i Edward O. Wilson (biòleg americà, molt observador i un gran expert en l'estudi de les formigues), entre d'altres.

I argumenta que qualsevol de nosaltres, amb curiositat, passió, rigor i constància, també pot ser naturalista, especialment observant el nostre entorn, fixant-nos-hi, deixant-ne constància i compartint amb els altres els aprenentatges; com ho fan molts ornitòlegs, meteoròlegs i fishwatchers, entre altres. En aquest sentit recentment han activat el portal d’Internet “Observadors del Mar”, http://www.observadorsdelmar.cat/, que cerca la implicació ciutadana per conèixer i valorar el mar mitjançant la col·laboració directa de diferents experts.

Com a anècdota recorda que en Ramon Margalef, de qui va tenir l'honor de ser-ne alumne, en la seva primera classe de biologia sempre donava tres grans consells: viatjar molt, llegir molt i un tercer que no aconsegueix recordar, però que està convençut que tenia relació amb l'esforç, la curiositat, el rigor i/o la constància. Alhora explica que, com que la seva metodologia no era la clàssica, un dels alumnes va gosar preguntar-li: "Professor, quin llibre hem d'estudiar per aquesta assignatura?" I la conseqüent resposta del Dr. Margalef va ser: "Cap i tots". Una gran reflexió sobre la necessitat d'informar-se a partir de fonts diverses per poder adoptar diferents punts de vista; condició imprescindible en qualsevol disciplina.

En aquest sentit ens ha fet partícips d'alguns dels llibres que més l'han captivat en la seva trajectòria d'investigador: "Vint mil llegües de viatge submarí", de Jules Verne; "Del Orinoco al Amazonas", d'Alexander von Humboldt; "El origen de las especies", de Charles Darwin; "Le monde du silence", de Jaques Costeau; "Viaje al archipiélago Malayo y las islas indomalayas", d'Alfred R. Wallace; "Ecologia viscuda", de Jaume Terradas; "Viaje a las hormigas", "El naturalista", "Cartes a un jove científic", "The futur of life" i "La diversidad de la vida" d'Edward O. Wilson; "Trilobite!" i "The secret life of the Natural History Museum", de Richard Fortey";  "Wonderful life", de Stephen Jay Gould, entre molts d'altres.

I entre precs i preguntes, molt relacionades amb el litoral del Delta, ha aflorat un dels principals fils conductors de la xerrada: "No es pot estimar ni apreciar el que es desconeix".

Gràcies Pere per aquesta gran lliçó de VIDA!

Núria Abelló