tintablava

CONFERÈNCIA TEATRALITZADA “VOCES DEL 98”

a càrrec d’Armando Aguirre

DImarts 7 d’octubre de 2014

Entre salutacions i complicitats, aquesta tarda la sala d’actes del Cèntric s’ha tornat a omplir d’il·lusions i expectatives per inaugurar el cinquè curs de tintablava.

En primer lloc, en Vicenç Tierra, president de l’entitat, ens ha fet cinc cèntims del que farem enguany i, en nom de la Junta, ha lliurat el títol de Soci d’honor a en Quim Torrent, el nostre fotògraf, en agraïment a la seva incansable i desinteressada dedicació. Poc s’ho pensava en Quim que qui sortiria inevitablement avui a la foto seria ell!

I tot seguit ens ha presentat el veritable protagonista d’avui: l’Armando Aguirre, un dels actors amb més prestigi i bagatge teatral del Prat, tot i que potser és més conegut com a l’avi Benjumea del Cor de la ciutat; un personatge entranyable, com ell.

L’Armando ens ha ofert una fantàstica conferència teatralitzada entorn els autors de la generació del 98. Un generació que, com ell mateix ens ha explicat, va estar molt marcada per la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines i per totes les frustracions que van comportar a nivell polític, social i cultural. Encara avui, les seves paraules ressonen ben vives i, interpretades per l’Armando, esdevenen tot un luxe.

Al lateral de la sala, identificats amb un retrat, com si encara hi fossin ben presents, hem pogut escoltar:

·        Ramon M. del Valle Inclán (Vilanova de Arousa, 1866-1936), essència del 98: “¿Dónde gozar de la visión tan pura que hace hermanas las almas y las flores?...”

·        Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864-1936), gran pensador: “Yo no me acuerdo de haber nacido...”

·        Pío Baroja (San Sebastián, 1872-1956), “pajarraco del individualismo”, com es definia ell mateix: “Y así sigo, con la chaqueta al hombro, por este camino que yo no he elegido, cantando, silbando, tarareando...”

·        Azorín  (Monòver, País Valencià, 1873-1967), la paraula justa: “Ese minuto de satisfacción íntima...”

·        Antonio Machado (Sevilla, 1875-1939), poeta universal:  “Yo voy soñando caminos de la tarde... ¿Adónde el camino irá?...”

I aquesta tarda han ressonat pel Cèntric vells versos, entre sentiments enyorats, com un passeig per la vida. I se’ns ha fet curt.

Sort que encara ens ha regalat un últim apunt d’Antonio Machado: “Más otra España nace... ¿Otra España?...” I ens ha fet rumiar. I ens ha convidat a trobar la resposta per nosaltres mateixos i a cultivar “una rosa blanca”, el primer poema que va aprendre del seu pare.

Senzillament magistral. Gràcies Armando!

Núria Abelló