diumenge, 3 de juliol de 2011

1a ASSEMBLEA DE SOCIS “TINTESBLAVES”

Revetlla de Sant Pere. Uns quants lletraferits ens reunim al Cèntric per fer balanç del nostre primer any com a membres de l’associació tintablava, l’associació d’escriptors del Prat. Ningú ha portat petards.
Encara ens coneixem poc, però entre salutacions, somriures i mirades de complicitat es nota que ens hi trobem a gust. I no és sols per l’aire condicionat! Precisament avui ha estat un dels dies més calorosos de l’estiu, però el fet d’arribar al Cèntric i trobar-te gent amb qui poder compartir inquietuds i il·lusions, ja és un regal: una barreja de caliu i d’aire fresc que et fa sentir com a casa.
Com aperitiu, ens ha parlat en Vicenç Tierra, el nostre president. Satisfet amb la feina feta: sis conferències, quatre presentacions de llibres, un combat poètic i l’edició d’un llibre promoguda per l’associació. I alhora inquiet perquè hauria volgut fer més encara. En qualsevol cas, conscient de les dificultats que comporten els inicis, ens ho ha il·lustrat amb un elaborat power-point musicat.
Mentre el projectaven, he reviscut molts instants: la primera conferència d’en Joan Marimon i els seus Frankensteins, inoblidable; els dibuixos i les històries de la il·lustradora Purificación Hernández i la seva Lila, entranyable; els jocs de paraules d’en Màrius Serra, sensacional; els divertits diàlegs dels Sopa de poetes, magnífics; la lliçó magistral de la Carme Riera, sense paraules; el viatge al món clàssic amb en Pere Izquierdo, genial; la passió futbolística d’en Josep Maria Minguella, emblemàtic... I tants d’altres!
I sents aquella petita satisfacció del “jo també hi era” o aquell regust agredolç del “llàstima, no vaig poder-hi anar”... Però sigui com sigui et quedes amb aquelles ganes de tornar-hi, com als bons restaurants.
Seguidament, com a primer plat, en Josep Ruiz, el tresorer, ens ha presentat uns comptes (ep! no contes) molt ajustats, però ben quadrats i aprofitats, inclosa la publicació del llibre Poemes del Delta d’en Pau Vallhonrat. La veritat és que sembla mentida com es pot arribar a fer tant amb tan poc! Penso que el secret està en la il·lusió i el compromís de la Junta, la participació desinteressada dels ponents i l’altruisme de l’artista pratenc, Xavier Mateo, autor de la Cal·líope que es lliura (i continuarà lliurant) com agraïment als conferenciants.
En reconeixement d’aquest altruisme, a proposta de la Junta, l’assemblea ha aprovat per unanimitat nomenar en Xavier Mateo Soci d’Honor de tintablava amb un ben merescut aplaudiment.
Com a segon plat, l’Óscar Solsona, el vicepresident, ens ha avançat el projecte de la creació d’un premi literari per a joves del Prat, amb la intenció de canalitzar la creativitat que desprenen per les xarxes socials 2.0 i premiar-la amb la impressió d’una samarreta amb la frase guanyadora. Una idea que promet ;-).
I finalment, de postres, l’obsequi d’una auca de Sant Jordi a tots i, com no?, Un petit pica-pica i un brindis de cava a la salut de tintablava!
Continuarà...
Núria Abelló
PS: L’últim que em pensava és que em tocaria fer la crònica però, just acabada l’assemblea, la Marta Hernández, la secretària, m’ho ha demanat i no he sabut dir-li que no. Coses que passen. En tot cas es cerquen voluntaris i voluntàries per a les properes ocasions; algú s’hi anima?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada